| LESIONS AL GENOLL EN EL FUTBOL |
El futbol és un esport en què es fàcil lesionar-se el genoll. Hi ha canvis constants de ritme i de direcció, es juga sobre terreny de gespa o terra, i els tacs de les botes traven la cama del jugador mentre aquest fa una torsió amb càrrega forçada del genoll. Si a tot això li afegim un cert grau de flexió del genoll, obtenim el mecanisme lesional que amb més freqüència lesiona el genoll en aquest esport. A partir d'aquí, petites variacions en la posició de l'articulació facilitaran que es trenquin els meniscs, els lligaments creuats o els lligaments laterals, sols o associats.
El genoll és una articulació formada per la part alta de la cama (tíbia i peroné), la part baixa de la cuixa (fèmur) i per la ròtula. Com es tracta d'una articulació poc congruent, hi ha una espècie d'esmorteïdors entre el fèmur i la tíbia que els adapten: són els meniscs (intern i extern), que estan adherits a la tíbia i adaptats al fèmur. Tot això està envoltat per fora per un teixit que anomenem "càpsula" que segella l'articulació. Per fora, a banda i banda, hi ha reforços capsulars, el lligament lateral intern i el lligament lateral extern. Situats al centre del genoll hi ha dos lligaments responsables de l'estabilitat final: el lligament creuat anterior i el lligament creuat posterior. Finalment, l'interior del genoll està entapissat pel cartílag, que és com el parquet d'un pis.
Si un familiar, amic o conegut ens explica que ha tingut un dolor sobtat mentre jugava a futbol i ens explica una història semblant a l'anterior, hem de sospitar una lesió important del genoll. Si, a més, tenim l'ocasió de veure que el genoll està inflat, el millor és recomanar-li que s'apliqui gel o que visiti un bon metge. No n'hi ha prou amb un bon metge, sinó que aquest ha de tenir coneixements profunds de biomecànica esportiva i ha d'estar al corrent d'una tècnica que actualment ja està consagrada i que és poc invasiva: l'artroscòpia.
|
|
