El restrenyiment és motiu molt freqüent de consulta tant per a metges com per a altre personal com infermeria o farmàcia. Generalment, aquests pacients es tracten de forma empírica (sense estudi previ) amb diferents remeis, tant de farmàcia, parafarmàcia o dietètics, però sovint s'aconsegueix solament un remei temporal. En conseqüència, és freqüent que aquests pacients realitzin un llarg pelegrinatge a través de diverses consultes i consum de llargues llistes de substàncies amb increments progressius de dosis, sense que s'aconsegueixi una solució satisfactòria a llarg termini. A continuació, detallarem el protocol d'actuació que aconsellem seguir davant un pacient afecte de restrenyiment:

Pas 1: Determinar si el pacient pot patir un trastorn orgànic
Mitjançant anamnesis detallada buscarem la presència de signes d'alarma, com debut tardà (després dels 40 anys d'edat), o la presència de sang en la deposició o de pèrdua de pes i deterioramenr de l'estat general. Si hi ha signes d'alarma es realitzarà l'estudi del pacient que inclourà analítica amb determinació d'hormones tiroïdals, i colonoscòpia.

Pas 2: Determinar si hi ha fàrmacs o altres factors que afavoreixen el restrenyiment.
La anamnesis ha de ser detallada quant a consum de fàrmacs, sedentarisme, dietes pobres en residus i possibles malalties concomitants causants de restrenyiment (vegeu taula 1). En cas que hi hagi aquests factors, es tractarà de forma pertinent la malaltia causal, i s'intentarà retirar els fàrmacs causants de restrenyiment.

Pas 3: Tractament empíric del restrenyiment
Es realitzarà quan en l’anamnesi i exploracions complementàries pertinents s'hagi exclòs organicitat. Consistirà a:

1. Mesures higienicodietètiques: Principalment menjar variat, incloent ingesta de fibres, evitar el sedentarisme, procurar anar al lavabo a una hora regularment, no reprimir el desig de defecar. Procurar retirar els fàrmacs que poden afavorir el restrenyiment.
2. Preparats augmentadors del bol fecal (fibres): per exemple plantago ovata, 1-2 sobres al dia.
3. Si falla això anterior es pot procurar tractament amb fàrmacs que estovin el bol fecal, per exemple lactulosa o lactitol.
4. Si cal un efecte immediat i temporal (per exemple en cas de risc de fecaloma) es recomanen substàncies poc agressives com supositoris de glicerina o ènemes de sèrum fisiològic, evitant les substàncies irritants com laxants polifenòlics o antraquinònics.

Pas 4: Estudi funcional del restrenyiment
Estarà indicat en 2 situacions: 1) quan hi hagi sospita de patiment del sòl pèlvic (vegeu taula 2) i 2) quan no hi hagi resposta satisfactòria a l'intent empíric de tractament. Consistirà a:

1. Manometria anorectal: amb valoració de la musculatura esfinteriana, enervació intrínseca i extrínseca, sensibilitat i volum rectal, i especialment les maniobres defecatòries i capacitat expulsiva.
2. Determinació del temps de trànsit colònic: per exemple, mitjançant placa simple d’abdomen després de la ingesta de marcadors ràdioopacs específics.

L'estudi funcional ens permetrà conèixer la causa del restrenyiment classificant-lo com a restrenyiment d'origen anorectal, secundari a inèrcia colònica; mixt, o restrenyiment per síndrome d'intestí irritable.

Taula 1:
Causes de restrenyiment

1. Fàrmacs: Els més freqüents són els opiacis, anticolinèrgics, antidepressius tricíclics, antidiarreics.
2. Obstrucció mecànica intestinal (tumors, vòlvul, hèrnies, estenosi).
3. Alteracions metabòliques (hipercalcèmia, hipopotasèmia, urèmia).
4. Malalties endocrines (hipotiroidisme, hiperparatiroidisme, diabetis).
5. Neuropaties (malaltia de Hirschprung, traumatisme medul·lar, meningocele, malaltia de Parkinson, accident vascular cerebral, tumors, esclerosi múltiple).
6. Miopaties (esclerodèrmia, dermatomiositis, amiloïdosi).
7. Altres causes: depressió, alteracions cognitives, immobilització, embaràs

Taula 2:
Factors que ens fan sospitar risc de patologia de sòl pelvià

1. Grans esforços per aconseguir defecar
2. Dolor en defecar
3. Sang en defecar
4. Incontinència urinària
5. Hemorroides o fissura anal
6. Prolapse
7. Rectocele
8. Antecedents de cirurgia proctològica

Col·laboració del Dr. Jordi Serra
Metge digestòleg