Aviat es complirà 1 any de l'entrada en vigor de la 1a fase de la Llei del tabac amb repercussió sobre la prohibició als centres de treball i és notícia recent l'inici de la segona fase que afecta el sector de l'hoteleria. No són poques les persones que han aprofitat la situació per intentar deixar de fumar.

Recentment, un article de premsa feia referència que als EUA en molts contractes laborals es garbellen els candidats incloent la seva condició de fumador o no fumador. Fins i tot s'han donat casos extrems d'empreses que han sotmès a control clínic els seus empleats a fi de saber si fumen fora de l'horari laboral ja que en aquest país, es possibilita l’assistència sanitària lligada a la contractació laboral afavorint que els problemes de salut associats a l’hàbit tabàquic encareixin el cost de la cobertura o que es deslliguin o excloguin de la resta de prestacions. Aquests fets semblen impensables avui en el nostre país ateses les característiques tant del nostre sistema de salut com de la nostra legislació, per la qual entraríem en col·lisió amb el dret individual i la privadesa de les persones.

No obstant això, l’OMS, i citant el mateix article, com a representant màxima de la salut en el món, sí inclou negativament en el perfil de les contractacions dels empleats de la seva organització el fet de ser fumador, argumentant que la llei prohibeix tota discriminació per edat, sexe, raça etc... però no fa referència a possibles discriminacions segons els hàbits addictius de les persones.

Un estudi efectuat entre juny i novembre de l'any 2002 (6 mesos) en la població nord-americana d'Helena (estat de Montana) de 63.000 habitants i amb un únic hospital, va demostrar que la prohibició de fumar en llocs públics redueix els ingressos per infart (el 40 % en aquest estudi. D'una mitjana de 40 admissions per infart, va passar a 24 després de l'aplicació de la norma. Si bé aquestes xifres són matizables i no clarament extrapolables, atesa la grandària de la mostra i el temps d’estudi, sí son demostratives de la seva eficàcia). En poblacions del seu entorn no es va registrar descens de xifres.

Un altre estudi nòrdic va demostrar que en un ambient laboral tabàquic, durant 8 hores de treball l'índex atribuït al fumador passiu equivalia a fumar 6 cigarretes, la qual cosa ja implica risc per a la salut.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona ha analitzat la concentració de fum del tabac i la concentració mitjana de nicotina en micrograms per metre cúbic d'aire en 28 discoteques, bars, restaurants, cafeteries d'universitats i de l'aeroport de Barcelona confirmant que els seus empleats, estan exposats a patir els danys causats pel tabaquisme com si fossin fumadors, encara que no ho siguin.
Aquesta conclusió potser obri una discussió èticolegal entre el dret del local a permetre fumar i el de l'usuari del local a exercir-lo, respecte al dret individual de l'empleat no fumador, així com respecte a l'obligació de l'empresari en la prevenció de riscos laborals en l'empresa i les seves possibles conseqüències.

Avui dia, poques persones desconeixen el caràcter nociu social i individual del tabaquisme.
Tots sabem la despesa sanitària global que comporta, el cost econòmic personal que l'hàbit diari representa, ens anem sensibilitzant i adaptant el nostre comportament en l'àmbit particular respectant cada vegada més el dret també individual del no fumador i tots som coneixedors de les repercussions personals del tabac sobre la salut .


Dr. Jordi Alcampel
Director Mèdic