Dediquem l’entrevista d’avui a un metge de la casa, el Dr. Daniel Brotons i Cuixart, que recentment ha estat elegit president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport.

Ens hem quedat sorpresos pel nombre de metges de la família. Quants sou?
Som 8 germans i 5 metges.

Perquè tants metges, influència del pare pediatre?
Tenim tradició familiar del pare, de la mare i dels avis. La influència del pare ha volgut que els cinc germans grans ens haguem dedicat a la medicina, mentre que els petits han buscat altres alternatives.

Perquè no ets pediatre?
Tinc dos germans pediatres, un altre que és metge de família, especialitzat en epidemiologia cardiovascular i una germana que és metge d’empresa i geriatra. A mi l’esport sempre m’ha agradat molt i vaig veure clar de seguida que havia de fer algun tema relacionat amb l’esport i la medicina.

A la família hi ha hagut molts esportistes?
No, pocs esportistes. El meu pare era de fer marxes amb motxilla i xiruques. Jo soc l’esportista de la família.

I tu que has fet dins l’esport?
A mi m’agrada molt el frontó de raqueta i el taekwondo. De fet em vaig iniciar de petit i vaig arribar a cinturó negre. Va coincidir quan es va iniciar el taekwondo a Barcelona, quan només hi havia dues escoles, i eren els autèntics professors amb tot el folklore oriental, no només esportiu sinó també de l’entorn. El taekwondo m’ha marcat molt. Actualment, practico activitats de llarga durada: mitges maratons, alguna marató, esquí nòrdic, senderisme..., i esport amb els meus fills.

Quan decideixes dedicar-te quasi exclusivament a la medicina de l’esport?
Quan estava fent el rotatori estava fent molt d’esport. Sempre l’he considerat com a font de salut. També veia que quan algú tenia problemes derivats de l’esport només hi havia dues opcions: natació i repòs. Sempre vaig considerar que havia d’haver-hi alguna alternativa més. Estudiant la carrera vaig convèncer 3 companys més per fer el treball de final de carrera de medicina esportiva, cosa que en aquells temps els va estranyar. Com tenien sensibilitat cap a l’esport i eren esportistes, doncs ho vam tirar endavant.

On vas començar a formar-te?
Formo part de la primera promoció de medicina de l’esport. Això vol dir que entre que vaig acabar la carrera i va començar l’especialitat oficialment va passar un temps sense escola professional. Això implica que formo part d’un col·lectiu que hem estat molt autodidactes. Vaig iniciar-me amb el Dr. Estruch, que en pau descansi, al Centre del passatge Permanyer (que era un centre de medicina de l’esport de la ciutat), i em va permetre anar a aprendre amb ell. Encara no estava regularitzada l’especialitat i no sabíem si es podria viure d’això, però ens agradava molt i teníem un estímul constant per poder avançar tot i tenir alguna part de l’entorn que et feia dubtar.

Avui ets titular d’un lloc dins el CEARE, on has accedit per mèrits propis. Et satisfà aquesta situació?
Vaig començar en una entitat que forma part de la Secretaria General de l’Esport i una de les coses bones que he tingut és que he estat sempre envoltat de gent que ha cregut en la medicina de l’esport. Sempre he tingut aquest al·licient per tirar endavant. Estic força agraït.

On vas estudiar l’especialitat? Sigues sincer, es feia bé aleshores l’ensenyament?
A Barcelona. Com va ser la primera promoció hi va haver de tot. Es veia que l’escola havia d’evolucionar. Hi faltaven continguts i es donaven poques pràctiques hospitalàries. Ara, per sort, ha canviat i continua evolucionant.

Des de quan estàs a FIATC? Com vas arribar-hi?
Ho pensava fa poc. M’heu d’ajudar perquè fa tants anys que ja no ho recordo. Crec que parlem de fa 18 o 19 anys. Vaig arribar a aquesta casa quan va marxar el Dr. Bestit. Ell havia organitzat el Servei de medicina de l’esport. Em vaig assabentar que ell marxava gràcies al Dr. Josep Maria Buló, traumatòleg de la casa i coneixedor de l’esport en la seva vessant integral, no només mèdica. Va ser llavors quan em va donar suport i animar per començar a treballar a la clínica. Així vaig presentar una proposta i me la vau acceptar.

Encara que nosaltres ho coneixem, explica’ns per al públic, que fas i com funciona el departament on tu treballes?
La consulta de medicina de l’esport de FIATC m’agrada moltíssim. Aquí ve la gent relacionada amb el món de l’esport a solucionar un problema o a prevenir-los. Veiem gent que vol practicar esport i no sap si té condicions per fer-ho. A aquest tipus de persona li fem una valoració funcional, electrocardiograma, comportament cardíac i tensió arterial i valorem en general els factors de risc cardiovascular. També veiem gent que fent esport ha tingut alguna lesió o bé presenta alguna patologia mèdica que li condiciona la pràctica esportiva, per tant fem també tasca assistencial amb el suport d’especialistes de la clínica. Ara està venint força gent per consultar temes nutricionals, multavitamínics i ajudes ergogèniques. M’agrada però perquè els nens vénen amb els seus pares perquè al gimnàs els han comentat aquests temes.

Només veus gent de FIATC?
No, poden venir els assegurats a FIATC i també qualsevol persona particular.

Ets metge de la Federació Catalana i Espanyola d’Esquí?
A la Federació Catalana d’Esports d’Hivern estic com a assessor mèdic i a la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern estic dintre de l’equip mèdic.

Com vas entrar dins de l’ambient de l’esquí?
Un dia la meva germana se’n va anar a esquiar amb una amiga quan tenia 15 o 16 anys. Jo ja estava intentant promocionar la medicina de l’esport en la meva família, i ella em va comentar que el pare d’aquesta amiga treballava a la Federació Catalana d’Esquí. Li vaig preguntar si hi havia metge a la federació i com no en tenien vaig anar a trucar a la porta. Els va sonar estrany però a la persona amb qui vaig parlar li va semblar molt interessant i així vaig crear la necessitat dintre del Comitè d’Esquí de Fons de la Federació Catalana, de forma totalment altruista. Poc després, vaig conèixer el Dr. Buló, que col·laborava al Comitè d’Esquí Alpí, i junts vam crear la necessitat mèdicoesportiva a la Federació Espanyola.

Segons sabem ets metge de l’equip nacional espanyol i has estat a Jocs Olímpics. Aquest fet fa que hagis de controlar el esquiadors de l’equip, catalans i espanyols, és així?
El control dels esquiadors catalans es tasca de la Residència Blume, ja que forma part d’un pla de tecnificació de l’alt rendiment català i estan dins d’un grup que controlem a la Secretaria General de l’Esport. A la Federació Espanyola coordinem controls mèdics en diferents centres d’Espanya, a banda de tenir una programació de desplaçaments a entrenaments i competicions segons les necessitats.

L’equip quan acudeix a uns Jocs Olímpics porta, a part del metge de l’esport, un traumatòleg?
Aquest any no. Ens ho volíem tornar el traumatòleg i jo. Es dóna el cas que el comitè que es desplaça és molt reduït i sempre hi ha problemes d’acreditacions. Als Jocs de Nagano em vaig quedar aquí perquè no hi havia pressupost... El Comitè Olímpic reparteix molt poques acreditacions i la federació les reparteix com li sembla oportú. De vegades es barregen temes polítics amb temes funcionals...

Suposem que estàs afiliat a la Societat des del principi. Ens sembla recordar que havies estat a la Junta. Pots avançar-nos algun projecte?
Sí, des de l’inici. Sí que havia estat a la junta en èpoques del Dr. Bestit. La meva intenció com a president de la Societat és que la societat catalana, l’escola i l’associació de metges de l’especialitat anem tots a una per posar en marxa projectes conjunts. També m’agradaria que l’especialitat tingués més pes específic dins de la resta d’especialitats mèdiques. De vegades no se sap quin és el contingut de la medicina de l’esport i per això estem programant activitats conjuntes amb altres especialitats per donar-nos a conèixer (amb pediatria, amb medicina de família, ...). I, com a tercer gran objectiu, m’agradaria promoure activitats sobre els continguts propis de la medicina de l’esport com la medicina i la traumatologia assistencial, la nutrició esportiva, l’ergometria, etc.

Per acabar, voldríem saber a què vas dedicar la tesi doctoral?
La vaig presentar l’any 95 i la vaig dedicar a la relació dels àcids grassos poliinsaturats i el rendiment esportiu, i va ser dirigida pel professor Segura, del Departament de Ciències Fisiològiques Humanes i de la Nutrició, de la Universitat de Barcelona.

Moltes gràcies Dr. Brotons per respondre al nostre qüestionari i molts èxits en la nova etapa.