 |
ACTITUDS PREVENTIVES EN LA PRÀCTICA DE L’ESQUI
Dr. D. Brotons
 L'atracció especial per l'esport blanc, sempre impulsiva, fa que reflexionem sobre diferents aspectes, que no solament incrementaran la qualitat de l'activitat física que es realitzi, sinó que previndran de possibles lesions que, en ocasions, ens poden condicionar tota una temporada:
1. Disciplina: Un percentatge important de la lesions a pistes són degudes a les col·lisions i imprudències comeses. És molt important respectar les senyalitzacions i balises, controlar la velocitat, els canvis d'adreça, avançaments, vigilar els encreuaments, i fer les desocupades correctament.
2. Material esportiu: És molt important deixar-se aconsellar pel professional corresponent en l'elecció d’esquís, botes, pals, i especialment en la regulació de les fixacions, que permetran alliberar el peu en el cas de xoc o caiguda, i s’evitarà un desenllaç traumatològic que pot arribar a ser molt greu.
3. Material accessori: Guants, dins dels quals els dits no han d’estar excessivament atapeïts. Amb els nens, és preferible utilitzar manyoples, ja que mantenen molt millor la calor. Protecció solar i filtres labials ens protegiran de l'acció dels rajos ultraviolats, que conjuntament amb el fred, produiran cremades de 1r i 2n grau. A més, cal tenir en compte que la irradiació solar a la neu es veu incrementada per l’efecte de reflexió dels rajos solars sobre ella. Les ulleres, ens protegiran dels rajos solars, que poden produir cremades de la conjuntiva, que es caracteritzen clínicament per dolor, sensació de cos estrany, llagrimeig i fotofòbia. En casos extrems, es pot arribar a l’anomenada ceguesa de la neu, encara que en general és reversible. La cinta o capell, ben ajustats, per protegir les orelles del fred. Cal parar atenció especial amb els nens, més inconscients en relació amb les diferents agressions orgàniques que poden patir pel fred o pel sol.
4. Alimentació: Uns bons hàbits dietètics poden prevenir lesions musculotendinoses. L’esmorzar ha de ser, conjuntament amb el sopar, l’àpat més important del dia: cal assegurar el cost energètic que implicarà la pràctica esportiva, i així es poden prendre cereals barrejats amb iogurt líquid i mel, suc de fruites, i torrades de pa integral amb formatge fresc i/o pernil dolç. El dinar ha de ser pobre en proteïnes i ric en hidrats de carboni (pasta italiana) i amanides, per evitar aclaparaments digestius que poguessin limitar l’oxigenació dels grups musculars que es tornaran a exercitar. Al sopar, prendrem la peça important de proteïna (carn o peix) amb guarnició (patata guisada, puré de patates o hortalisses) que afavorirà la fase anabòlica o de reparació que es faci durant el descans. És important hidratar-se de forma molt periòdica o bé prendre fruita sucosa a mitjan matí que asseguri la deficiència mineral que pogués provocar un excés de suor. Recomanem, també, principalment a mitjan matí, prendre una barreta energètica o bé fruits secs, l’aportació calòrica de la qual pot ser necessari no solament per l'activitat física, sinó també per les condicions climatològiques.
5. Entrenament: En l'actualitat, observem moltes “lesions per fatiga”, perquè durant la pràctica esportiva s'està exigint a l'organisme un mínim de qualitats físiques com ara la resistència muscular i cardiovascular, força, coordinació i flexibilitat, que no tenim, i que provoquen desequilibris musculotendinosos amb lesions musculars i articulars que poden arribar a ser greus. La temporada d'esquí requereix d'una preparació física, que diferirà segons l'especialitat elegida (esquí nòrdic , alpí, o snow) i que ha d’estar assessorada pel tècnic corresponent. Així mateix, i complint amb la normativa d'higiene esportiva, cal fer escalfament previ constituït pels estiraments dels grups musculars que més utilitzarem, i pel reconeixement previ de la pista.
Viatge. En el cas que alguna persona decideixi iniciar-se en els esports d'hivern, ha de prendre una sèrie de precaucions que van més enllà de les estrictament esportives. Cal ser conscient que, possiblement, hi ha un desplaçament llarg per carretera i s'accedirà a llocs on el paviment pugui estar gelat o amb neu. Això implica revisar bé el cotxe, dur cadenes, etc. és com si hagués de passar una espècie d’ITV adaptada a les circumstàncies.
També és important pensar que els primers dies cal ser conscient de fer una presa de contacte amb la neu, el material, tipus de pistes, etc. i fer l'activitat física sense patir excessiva fatiga que pogués condicionar la resta de les vacances.
Dr. Daniel Brotons Cuixart, Especialista en medicina de l'ed. física i l'esport |