 |
L’AUTOMEDICACIÓ, L’ERROR DE MEDICACIÓ
Sra. N. Perapoch
 Nombrosos estudis, la majoria realitzats als Estats Units, han demostrat la importància dels errors de medicació, les conseqüències clíniques greus per al pacient i els costos elevats que generen.
Ara som a l’hivern, temps en el qual la incidència d’encostipats, estats gripals, faringitis i altres augmenta, juntament amb l’elevat nombre de població que un any més s’automedica per combatre aquestes malalties.
L’antibioteràpia és la branca més afectada. Hi ha arguments a favor i en contra en general, però en aquest cas els experts estan d’acord en el fet que, com a norma general, els pacients no poden establir un diagnòstic de la malaltia per decidir si han de prendre un antibiòtic o no. A Catalunya, entre el 25% i el 33%, s’automedica cada any.
Les principals raons argumentades per fer una automedicació d’antibiòtics són:
• La familiaritat amb el tractament arran d’una prescripció mèdica anterior (el 50%).
• La impossibilitat o la incomoditat d’acudir al metge (el 22%).
• La conducta apresa (el 16%).
La prevalença del consum de medicaments en la població adulta de Catalunya va posar de manifest que, en general, el consum de medicaments, inclosos els antiinfecciosos, és superior en les dones que en els homes, independentment de l’estat civil o el nivell educatiu. Tanmateix, l’automedicació en general és més freqüent en els homes (34%) que en les dones (25%). Les persones d’entre 21 i 45 anys són les que tenen més tendència a iniciar el tractament pel seu compte.
Si parlem del compliment terapèutic, les principals causes de la interrupció del tractament, segons els pacients, són la millora de la simptomatologia (el 75%) i l’empitjorament del quadre clínic (el 13%). Aquest fet demostra la importància de la comunicació adequada entre els professionals sanitaris i els pacients per finalitzar el tractament.
El rol d’infermeria
• És molt important emfasitzar la comunicació entre el metge i el pacient, ja que això facilita tant l’adherència al tractament com el compliment en benefici de l’assoliment de l’objectiu terapèutic.
• A més, cal que els pacients coneguin bé el tractament que han de rebre i, en aquest sentit, cal encoratjar-los perquè demanin la informació necessària.
A tots aquests punts hi sumem la importància del paper dels diplomats en infermeria en l’educació sanitària dels pacients, la qual ha estat demostrada en diversos estudis. La seva actuació professional en el cas de la prescripció d’un tractament és ajudar el pacient a entendre qui és el bon ús d’aquests medicaments. |