|
Avda. Diagonal 648 | 08017
Barcelona | T 932053213 |
|
 |
|
|
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
1. Disciplina: Un percentatge important de les lesions a les pistes, són degudes a les col·lisions i imprudències. És molt important respectar les senyalitzacions i balises, controlar la velocitat, els canvis de direcció, avançaments, vigilar els encreuaments, i realitzar les parades correctament. 2. Material esportiu: És imprescindible deixar-se aconsellar pel professional corresponent en l’elecció d’esquís, botes, pals, i especialment en la regulació de les fixacions, que permetran alliberar el peu en el cas de xoc o caiguda, i evitar un desenllaç traumatològic que pot arribar a ser molt greu. 3. Material accessori: Guants, on els dits no han d’estar excessivament comprimits. Amb els nens, és preferible utilitzar manyoples, ja que mantenen millor l’escalfor. Protecció solar i filtres labials, ens protegiran de l’acció dels rajos ultraviolats, que amb el fred, produiran cremades de 1r i 2n grau. A més a més, hem de tenir en compte que la irradiació solar es veu incrementada per l’efecte de reflexió dels rajos solars sobre la neu. Les ulleres, ens protegiran dels rajos solars, que poden produir cremades a la conjuntiva, i patir dolor, sensació de cos estrany, llagrimeig i fotofòbia. En situacions extremes, es pot arribar a produir la “ceguesa de la neu”, generalment reversible. La cinta o el barret, ben ajustats, protegeixen les orelles del fred. S’ha de tenir atenció especial amb els nens, més inconscients en relació amb les diferents agressions orgàniques que poden patir pel fred o calor. 4. Alimentació: Uns bons hàbits dietètics, poden prevenir lesions musculotendinoses. L’esmorzar, ha de ser, amb el sopar, l’àpat més important del dia: hem d’assegurar el cost energètic que implicarà la pràctica esportiva, i així es poden prendre cereals amb iogurt líquid, mel, suc de fruites, i torrades de pa integral amb formatge fresc i/o pernil dolç. Al migdia, el menjar ha de ser pobre en proteïnes i ric en hidrats de carboni (pasta) i amanides, per evitar excessos digestius que puguin limitar l’oxigenació dels grups musculars que tornaran a exercitar-se. Al sopar, prendrem la peça més important de proteïna (carn o peix) amb guarnició (patata guisada, puré de patates o hortalisses) que afavoriran la fase anabòlica o de reparació que es du a terme durant el descans nocturn. És important hidratar-se de forma molt periòdica o bé prendre fruita sucosa a mig matí que asseguri la deficiència mineral que pugui provocar un excés de sudoració. Recomanem, també, principalment a mig matí, prendre una barreta energètica o bé fruits secs, ja que la seva aportació calòrica pot ser necessària tant per l’activitat física com per les condicions climatològiques. 5. Entrenament: En l’actualitat, observem moltes “lesions per fatiga”, ja que durant la pràctica esportiva, s’està exigint a l’organisme un mínim de qualitats físiques com ara la resistència muscular i cardiovascular, força, coordinació i flexibilitat que no tenim, i que provoquen desequilibris musculotendinosos amb lesions musculars i articulars que poden arribar a ser greus. La temporada d’esquí, requereix d’una preparació física, que diferirà segons l’especialitat escollida, esquí nòrdic o alpí, i que ha d’estar assessorada pel tècnic corresponent. Així mateix, i complint amb la normativa d’higiene esportiva, s’ha de fer un escalfament previ integrat pels estiraments dels grups musculars que més utilitzarem i pel reconeixement previ de la pista. 5. L'ús del casc en la pràctica dels esports d’hivern Considerem que és fonamental la utilització del casc en la pràctica de l'esquí alpí, el surf de neu i altres esports d’hivern per evitar les lesions derivades de les col·lisions, i per tant, evitar les conseqüències derivades de molts traumatismes craneoencefàlics. Actualment, les estacions d'esquí estan, a tots els nivells, molt ben preparades pel que fa a seguretat. Presenten les senyalitzacions adients per garantir i incrementar un nivell de seguretat òptim a les pistes. Sabem del gran esforç que fan per modernitzar les corresponents instal·lacions (remuntadors), amb gran capacitat de descongestió de les cues que s'originen a la base de les estacions. Aquests guanys mecànics permeten l’accés a pistes de molta més gent i, per tant, ha augmentat el nombre d’esquiadors i surfistes que es concentren als traçats. D’aquesta manera, a l'hora de baixar, el risc de col·lisions és present, gairebé més, que les lesions provocades per altres circumstàncies (nivell tècnic, material, etc.). Són els nens i adolescents els que prioritàriament han d'utilitzar el casc, no solament perquè són menys conscients de respectar les senyalitzacions corresponents, sinó també perquè, per una simple qüestió de massa corporal, són els que poden sortir més perjudicats de les col·lisions que poden arribar a tenir les conseqüències pròpies d'un accident de trànsit. L'ús del casc homologat, redueix significativament els traumatismes del cap. Diferents estudis, demostren que a 15 km/h el casc disminueix un 90 % de l’energia aplicada sobre el cap. La utilització de casc redueix l'índex de severitat de les lesions de 18 a 3,8. És important promoure la utilització del casc per mitjà de campanyes d’educació, ja que, tant els professionals de la salut com els de l'esport de la neu, el que volem, per sobre de tot, és potenciar la prevenció de lesions. La normativa de la FCEH obliga a tots els infantil (7-10) i alevins (11-15) a portar casc. Dr. Daniel Brotons. Especialista en medicina de l’esport Dr. Josep M. Buló. Traumatòleg. Cirurgia artroscòpica Col·laboradors de la Clínica Fundació FIATC. Comitè mèdic assessor de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. |
|
