Notícia

Entrevista a Gonçal Lloveras

Ets barceloní des de quan?
Barceloní de tota la vida. Vaig néixer a Barcelona, l’any 1963.

On vas fer la teva carrera?
La carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, en concret a l’Hospital de Sant Pau.

Quin any vas acabar-la?
Vaig acabar l’any 1988.

Ets doctor en medicina i cirurgia, amb tesi doctoral des de?
Des de l’any 92.

Ets fill d’un molt important metge endocrinòleg i humanista essencialment català. Ha influït aquest fet en la teva trajectòria professional? Perquè?
Moltíssim. Els 3 fills vam decidir fer medicina i penso que la figura del nostre pare va ser decisiva. Inclús et diria que la meva decisió inicial de fer cirurgia va ser també per por a no ser mai tan bo com el meu pare, com a endocrinòleg, ja que tenia el llistó molt alt. Finalment, em vaig adonar que la cirurgia no era el meu camp i per això em vaig decidir a fer gestió sanitària, amb total suport per part del pare.

T’has apartat de la seva especialitat i t’has format de manera sòlida i profunda en una especialitat avui dia indispensable i en franca i global extensió: la gestió sanitària.  On, quan, com i en quant de temps has cursat els corresponents estudis?
L’any 92, amb la tesi acabada, portava 3 anys de residència en cirurgia a EUA, i  vaig adonar-me que m’agradava molt exercir la medicina, però no l’acte quirúrgic. Vaig arribar a tercer curs, òbviament com a resident, allà mateix a la Universitat de Minessotta, però vaig decidir no continuar i em vaig plantejar una especialitat no quirúrgica: la gestió sanitària.
I és quan el meu pare em va dir que “aquí a Catalunya en necessitem de gestors, té futur el tema, tu sempre has servit per a això...” Jo era el típic que ja a l’Escola Thau era el delegat de curs any rere any. Tota la carrera vaig ser delegat a Sant Pau i m’agradava organitzar. L’única cosa que em va dir el pare és que no ho fes de forma amateur, sinó amb formació professionalitzada. En aquell moment vaig decidir fer el Màster en Gestió Sanitària a la Universitat de Minessotta, que és el màster més antic de gestió als EUA.

Al nostre país, Catalunya, és possible aquesta formació professional? I a Espanya?
Actualment, sí. Llavors l’estaven oferint EADA i ESADE. De fet, EADA ho feia d’acord amb el mateix programa de la Universitat de Minessotta, de manera que inclús existia la possibilitat d’anar a formar-se durant diversos estius, com va fer l’Andrés Kelety.

Vosaltres esteu titulats?
Sí. Tenim la titulació de MHA (Master in  Healthcare Administration). Està reconegut i és oficial.
De tota manera, malgrat que aquests són títols oficials, aquí per fer gestió sanitària, pots ser gestor sense res. Tenim clars exemples. Pots arribar a dirigir un país sense gaires estudis. No és un requeriment legal, però si que és recomanable. Per tant, si un hospital t’ho demana, aquesta formació és del tot reconeguda, tant sigui d’una universitat americana, com espanyola, com alemanya, com catalana o d’on sigui.

Actualment, el factor Obama provoca que es parli molt de la sanitat nord-americana. Explica’ns les diferències entre aquella sanitat i la nostra, especialment amb la catalana.
Per intentar sintetitzar diré que, en nombre de mitjans tècnics i en infraestructures, són molt superiors. Pel que fa als professionals, estem al nivell, sens dubte. Fins i tot diria que aquí, la part humana, tot i que s’està perdent tristament, encara es manté. En canvi als EUA, el metge en general és molt més fred.
La infermeria, en general, està molt més especialitzada que al nostre país. Fins al punt que algunes d’elles, la famosa nurse practitioner, poden inclús diagnosticar i receptar. Tenen la formació molt reglada, amb títols reconeguts i amb especialitat posterior.

I pel que fa al finançament de la sanitat, el sistema americà és absolutament de vergonya. Allà o ets molt ric i et pots pagar una assegurança mèdica, i per tant no tens cap problema; o treballes en una gran empresa o a l’Administració pública o a una universitat i així ho tens parcialment subvencionat i per tant a preus assequibles mentre treballes. Els pobres de solemnitat queden coberts per Medicaid (ajuda mèdica), i només es poden visitar en uns llocs concrets. I després hi ha la gent gran. Aquest grup, després d’haver cotitzat durant molts anys, queda cobert pel que és la Medicare. El problema és que tot aquest col·lectiu, que representa uns 40 o 50 milions de persones, no es poden permetre una assegurança sanitària, perquè una assegurança amb cobertura similar a la que ofereix Medifiatc, pot costar al mes uns 400 € per persona.

A més, anar particularment a un servei d’urgències resulta molt car. Si és d’urgència vital t’atenen, però si no ho pots pagar, a la mínima t’envien a un hospital de beneficència. La mitjana de cost d’una urgència, pot ser al voltant d’uns 1000 dòlars (uns 700 euros). Òbviament si t’ingressen, o hi ha intervencions quirúrgiques, o has d’anar a l’UCI..., la xifra s’eleva. Es calcula que cada any, milers de persones s’han d’hipotecar la casa per poder pagar les factures de l’hospital. Això és una realitat. Per què passa això? Perquè la gran diferència és el cost de la sanitat americana. Per allò que dèiem de les infraestructures que hi ha, les inversions que es fan són altíssimes, els mitjans tecnològics són elevadíssims, i els professionals, especialment els metges, guanyen un sou molt alt. Comparat amb Catalunya, un professional allà pot guanyar 5 vegades més per fer exactament la mateixa feina. I a més, si parlem de professionals quirúrgics o d’alta tecnologia de diagnosi, pot representar uns ingressos mínims de 400-500.000 € anuals.

Com s’anomena  el teu càrrec?
Director gerent de la Clínica Fundació Fiatc i dels altres centres assistencials de FIATC.

Cal o no ser metge per ocupar-lo?
No. Jo penso que has de conèixer bé el sector sanitari, te l’has d’estimar molt, l’has d’entendre. Has de tenir una base economicista, és a dir, has de saber llegir números, interpretar, pensar estratègies per millorar resultats, entendre el que són els ingressos, les despeses, la tresoreria. Ser metge no, però repeteixo, és molt important estar sensibilitzat pel sector i entendre que no estàs tractant amb màquines que produeixen, sinó que estem tractant amb metges, infermeria, i resta de personal sanitari, amb la seva forma de ser, perquè allò que es diu que són complicats... No, no..., els metges són metges i tenen una responsabilitat, una forma de fer, per això van estudiar medicina i alguna cosa hi ha en comú que fa que els has d’entendre bé, els has de saber tractar, has d’estar sensibilitzat pel que és un pacient, per l’atenció que se li dóna i per tant saber que és molt important entendre que al voltant d’aquest pacient hi ha uns familiars o uns amics.... Has de tenir una vocació d’innovació permanent perquè si no, et quedes endarrerit en 3 dies, també vocació de servei...

Quins ambients territorials abasta el teu càrrec? En aquests territoris quins límits de responsabilitat professional t’estan atorgats?
La Clínica  Fundació FIATC de Barcelona, Policlínica Verge de Gràcia de Maó, Centre Mèdic FIATC a Girona, Centre Mèdic FIATC a Vilanova i la Geltrú. De moment es gestionen des de Medifiatc els centres de Tarradellas i Còrsega, i sens dubte la que és més important en aquest moment de futur, el projecte més important que ha fet FIATC en tota la seva història, quant a inversió i al que representa, la Clínica Diagonal, la clínica a Esplugues de Llobregat.

Tindràs atribucions en la programació de les actuals i futures estructures en construcció?
Sí, sens dubte. És la més gran que tinc en aquest moment, la més difícil, però a la vegada la que més il·lusiona.

I en els seus organigrames professionals?
També. Totalment.

Pots avançar-nos els objectius globals de la teva actuació, especialment entre les diferències fonamentals entre l’actual clínica i la futura?
L’actuació fonamental a l’actual clínica, és recuperar un estatus que en els últims temps, s’ha perdut. I la clínica actual, clínica FIATC, no és una clínica que desapareix i Clínica Diagonal no té res a veure. Clínica Diagonal ha de ser la continuació de Clínica FIATC, això sí, afegint-hi més infraestructura, més tecnologia, més prestacions, per tant més especialitats... La filosofia que vull transmetre a tothom és que fins el dia abans del trasllat a la nova clínica, hem d’actuar com si no marxéssim.  Òbviament, això ho has de guiar... Té sentit fer grans inversions en una infraestructura que d’aquí un any i mig abandones? Bé, aquest és l’equilibri que hem d’arribar a trobar, mantenir-ho perquè no es deteriori la imatge, tenir els equipaments, i la clau és il·lusionar la gent. Encara ens queda un any i mig i per tant, mentre arribem a la nova clínica, que serà una preciositat, estem a l’actual, més petita i antiga, però cal no perdre la il·lusió. Sí que us puc dir que el col·lectiu tant de metges com d’infermeria, en general el personal sanitari, i jo diria que, no tothom, però les persones que en aquest moment quedem de direcció són d’una fidelitat brutal en aquesta casa, que jo personalment no he trobat en cap altre centre. S’estimen aquest centre mèdic, i per tant penso que ens en sortirem.
 
Quedarà algun servei a Diagonal?
No. L’actual clínica es convertirà en oficines de FIATC. La idea que tenim és reconvertir d’una forma ja clara, els centres propis de Còrsega, Tarradellas i Clínica Diagonal en les consultes externes de la clínica. Això sí, amb un sistema informàtic que permetrà tenir un historial de pacient únic. Es disposaran de 18 consultes externes a la nova clínica.
D’altra banda, allà el volum d’urgències que es podran atendre serà el triple del que fem actualment, quant a boxes. Els recursos que hi haurà de personal serà superior al que hi ha ara aquí, entre altres coses també perquè allà s’atendrà també l’obstetrícia, és a dir, també parts, pediatria, i urgències pediàtriques... També pel que fa a radiologia, a Clínica Diagonal tindrem, a part de la radiologia convencional que ja tenim ara, ressonància magnètica i escàner, ecografia d’urgències.

Potser al pacient li sembla massa lluny la nova clínica...
És que no és tan lluny. Jo diria que ens adonarem d’una forma molt immediata, que anar a aquell centre, és molt menys complicat que anar a algunes clíniques que s’han obert recentment a Barcelona. Amb això vull dir que a partir de Francesc Macià o d’Entença, sortir per la Diagonal és molt ràpid. Per les rondes és també molt ràpid i estem allà mateix i a més, hi col·loquem un pàrquing immens (250 places).La gent podrà anar-hi en cotxe, amb el Trambaix, que és allà al costat, amb autobusos.

Parlem de quelcom més divertit. Parlem d’esport. Has fet i fas esport? Quins practiques o has practicat?
No faig tant d’esport com m’agradaria. Sóc un gran fan del futbol, llògicament, del tennis moltíssim... De jovenet havia estat fins i tot a la Federació Catalana de Tennis, el que passa és que ja vaig veure que no tenia futur. Llavors estava estudiant i veia l’Emilio Sánchez Vicario, com anava evolucionant i com anava evolucionant jo... Clar, que jo sortia d’allà a les 9 de la nit i encara havia d’anar a casa a estudiar... Vaig passar de jugar-hi de forma diària, el cap de setmana passar-me 8 hores jugant, a no agafar una raqueta en 4 anys. També m’agrada molt l’esquí. I després els esports d’aigua, especialment al mar..., també natació, tot i que no sóc d’aquests nedadors d’anar a fer piscines. El que m’agrada és agafar la barca i passar-me dues hores nedant pel mar. També m’agrada la vela, windsurf també n’havia fet molt. La realitat és que ara anem de bòlid, tinc compromisos amb els fills, i realment fa que costi molt trobar temps per a tu mateix.

Quants fills tens?
Tinc 3 fills. Una noia de 15, un noi de 13, molt esportistes tots dos, i una petitona de 14 mesos.

Per acabar, parlem del Barça. 
Per a mi el Barça és moltes coses. En primer lloc, és un sentiment i no ho dic de forma gratuïta, realment és un sentiment. Hi ha coses a la vida que estimes, igual que a la família o als amics, pots estimar un país (a mi em passa amb Catalunya). I en el futbol, és quasi al mateix nivell. És a dir, jo el Barça, el porto a dins.

Un pronòstic: guanyarà el Barça alguna competició aquest any?
Aquest any jo pronostico que el Barça en guanyarà un parell. No em facis dir quines. Jo diria que Copa del Rei, segur i la Lliga pràcticament. La Champions ja és més complicada, perquè a diferència d’altres anys, aquest any hi ha equips molt forts. Malgrat tot, confio a guanyar-la.

Moltes gràcies.

Altres